WHAT A WONDERFUL WORLD

No he soñado nada irrealizable ni realizado nada que no pudiera soñar.

Magaluf

Postcard & Memories

La Periférica

Un documental sobre Josep Planas Montanya

Un niño en el barrio de Can Pere Antoni,

Josep Planas Montanyà

Magaluf 1974

Hormigón

Joseph Aspdin  y James Parker patentaron en 1824 el Portland Cement, obtenido de caliza arcillosa y carbón calcinados a alta temperatura —denominado así por su color gris verdoso oscuro, muy similar a la piedra de Pórtland

Duke's Place

Duke ellington

1899-1974

Construcción de las gradas del estadio Lluís Sitjar.

Josep Planas Montanyà

1924-1916

Un petit nuage n'apporte pas la pluie. C'est quand une pensée surgit qu'il faut s'en occuper, pas quand les émotions sont devenues incontrôlables. Il faut maîtriser l'étincelle, sinon que faire lorsque la forêt tout entière est en flamme ?

Le moine et le philosophe

Jean-François Revel

1924-2006

ELLES

1824

Carl Gustav Carus

There was Miss Millpond, smooth as summer's sea,

That usual paragon, an only daughter,

Who seem'd the cream of equanimity

Till skimm'd - and then there was some milk and water,

With a slight shade of blue too, it might be,

Beneath the surface; but what did it matter?

Love's riotous, but marriage should have quiet,

And being consumptive, live on a milk diet.

And then there was the Miss Audacia Shoestring,

A dashing demoiselle of good estate,

Whose heart was fix'd upon a star or blue string;

But whether English dukes grew rare of late,

Or that she had not harp'd upon the true string,

By which such sirens can attract our great,

She took up with some foreign younger brother,

A Russ or Turk - the one's as good as t'other.

Hendrik Jacobus Scholten

1824 - 1907

ELLES

Parlar d'elles, de les palmesanes, ja no és cosa tan pla-nera. La dona és sempre enigmática, és més esfinx que les del Born, i si el que té de parlar d'elles és foraster, i, a més de foraster, és paisatgista i no pinta retrats, encara li ha d'ésser més difícil, perquè no té temps de tractar-les i ni tractant-les en sortiria, perqué les dones, com més se tracten, més acaba un per no entendre-les.

En direm, doncs, tot lo que en pot dir el que les veu passar i passant les mira.

Que són boniques, salta a la vista. Aneu a saber si la bellesa els ve del grec o de més enllà, si l'alarb hi ha tingut que veure, en aquells temps en què eren odalisques, o si han florit, com els ametllers, en un esclat de PRIMAVERA; però el cas és que tenen de flor, tenen de mora i tenen de grega. El mirar és PRIMAVERAL. Com la poncella d'ametller, els costa d'obrir els ulls; però així que els obren s'hi veu un foc del que hem dit, de moreria que el que no es vulgui empassar el moro, que no se'l miri, que es tornaria moro. El nas, lo mateix que en les tanagres, els ve en línia recta del front, i els dóna certa fredor; però si les hi mireu les ales, tenen un tremolor amagat, que vol dir que, si són d'estàtua, són d'estàtua assoleiada; i si les mireu totes plegades, el seu posat és retret, com la Beata Caterina; però per dessota la beatitud s'hi veu un peu tan petit i va calçat amb tanta malícia, que el que s'entreté a mirar-se'1 se'n va de dret al matrimoni.

L’Illa de la Calma

Santiago Rusiñol

Tu, solamente tu

Vittorio de Sica 

1901-1974

È ritornata stamane

Con braccia colme di fior

Tra uno stormir di campane

Quest'anno ancora la PRIMAVERA

Tu, solamente tu

Non ritorni più

Per riposar sopra il mio cuor

Che sognando di te

Ti vorrebbe vicino

Sempre solo per sé

Mentre invece il destino

Luna De Miel En Mallorca, 1949.

ESA FLOR INSTANTÁNEA

Miedo a perderse ambos,vivir el uno sin el otro:miedo a estar alejadosen el viento de la niebla,en los pasos del día,en la luz del relámpago,en cualquier parte. Miedoque les hace abrazarse,unirse en este aireque ahora juntos respiran.Y se buscan y se buscanesa flor instantáneaque cuando se consiguese deshace en un soploy hay que ir a encontrar otrasen el jardín umbrío.Miedo; bendito miedoque propicia el deseola agonía y el rapto,de los que mueren juntosy resucitan luego.

 Manuel Altolaguirre 1949

THREE MEN WALKING

''je compose toujours les poèmes 

En silence et dans ma tête et en marchant''

Parlami d amore Mariù

Vittorio De Sica

1901-1974

SUAVIDADES

Cuando yo te estoy cantando,

en la Tierra acaba el mal:

todo es dulce por tus sienes:

la barranca, el espinar.

Cuando yo te estoy cantando,

se me acaba la crueldad:

suaves son, como tus párpados,

¡ la leona y

el chaca !

Ternura 1924

Gabriela Mistral

EL AIRE

Esto que pasa y que se queda,

esto es el Aire, esto es el Aire,

que sin boca que tú le veas

te toma y besa, padre amante.

¡Ay!, le rompemos sin romperle;

herido vuela sin quejarse,

y parece que a todos lleva

y

a todos deja, por bueno, el Aire . . .

Ternura 1924

Gabriela Mistral

The Third Man 

1949

The Road Not Taken

Two roads diverged in a yellow wood,

And sorry I could not travel both

And be one traveler, long I stood

And looked down one as far as I could

To where it bent in the undergrowth;

Then took the other, as just as fair,

And having perhaps the better claim,

Because it was grassy and wanted wear;

Though as for that the passing there

Had worn them really about the same,

And both that morning equally lay

In leaves no step had trodden black.

Oh, I kept the first for another day!

Yet knowing how way leads on to way,

I doubted if I should ever come back.

I shall be telling this with a sigh

Somewhere ages and ages hence:

Two roads diverged in a wood, and I—

I took the one less traveled by,

And that has made all the difference

Robert Frost

1874-1963