1824
Carl Gustav Carus
There was Miss Millpond, smooth as summer's sea,
That usual paragon, an only daughter,
Who seem'd the cream of equanimity
Till skimm'd - and then there was some milk and water,
With a slight shade of blue too, it might be,
Beneath the surface; but what did it matter?
Love's riotous, but marriage should have quiet,
And being consumptive, live on a milk diet.
And then there was the Miss Audacia Shoestring,
A dashing demoiselle of good estate,
Whose heart was fix'd upon a star or blue string;
But whether English dukes grew rare of late,
Or that she had not harp'd upon the true string,
By which such sirens can attract our great,
She took up with some foreign younger brother,
A Russ or Turk - the one's as good as t'other.
Hendrik Jacobus Scholten
1824 - 1907
ELLES
Parlar d'elles, de les palmesanes, ja no és cosa tan pla-nera. La dona és sempre enigmática, és més esfinx que les del Born, i si el que té de parlar d'elles és foraster, i, a més de foraster, és paisatgista i no pinta retrats, encara li ha d'ésser més difícil, perquè no té temps de tractar-les i ni tractant-les en sortiria, perqué les dones, com més se tracten, més acaba un per no entendre-les.
En direm, doncs, tot lo que en pot dir el que les veu passar i passant les mira.
Que són boniques, salta a la vista. Aneu a saber si la bellesa els ve del grec o de més enllà, si l'alarb hi ha tingut que veure, en aquells temps en què eren odalisques, o si han florit, com els ametllers, en un esclat de PRIMAVERA; però el cas és que tenen de flor, tenen de mora i tenen de grega. El mirar és PRIMAVERAL. Com la poncella d'ametller, els costa d'obrir els ulls; però així que els obren s'hi veu un foc del que hem dit, de moreria que el que no es vulgui empassar el moro, que no se'l miri, que es tornaria moro. El nas, lo mateix que en les tanagres, els ve en línia recta del front, i els dóna certa fredor; però si les hi mireu les ales, tenen un tremolor amagat, que vol dir que, si són d'estàtua, són d'estàtua assoleiada; i si les mireu totes plegades, el seu posat és retret, com la Beata Caterina; però per dessota la beatitud s'hi veu un peu tan petit i va calçat amb tanta malícia, que el que s'entreté a mirar-se'1 se'n va de dret al matrimoni.
L’Illa de la Calma
Santiago Rusiñol
Tu, solamente tu
Vittorio de Sica
1901-1974
È ritornata stamane
Con braccia colme di fior
Tra uno stormir di campane
Quest'anno ancora la PRIMAVERA
Tu, solamente tu
Non ritorni più
Per riposar sopra il mio cuor
Che sognando di te
Ti vorrebbe vicino
Sempre solo per sé
Mentre invece il destino
Luna De Miel En Mallorca, 1949.
ESA FLOR INSTANTÁNEA
Miedo a perderse ambos,vivir el uno sin el otro:miedo a estar alejadosen el viento de la niebla,en los pasos del día,en la luz del relámpago,en cualquier parte. Miedoque les hace abrazarse,unirse en este aireque ahora juntos respiran.Y se buscan y se buscanesa flor instantáneaque cuando se consiguese deshace en un soploy hay que ir a encontrar otrasen el jardín umbrío.Miedo; bendito miedoque propicia el deseola agonía y el rapto,de los que mueren juntosy resucitan luego.
Manuel Altolaguirre 1949
Comments