De les muntanyes on verdeje el pi
l’ombre del pla s’allarga
![](https://static.wixstatic.com/media/8b74fa_e57bc4543cf64ef3b14b0580a0318e4a~mv2.png/v1/fill/w_980,h_755,al_c,q_90,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/8b74fa_e57bc4543cf64ef3b14b0580a0318e4a~mv2.png)
Costa de Estellencs
Gaspar Riera Moragues
1922-1993
ELS CAMINS
Balcó de l'ànima desperta,
paisatge dels meus dies,
compartida amplitud i revelat silenci
on recolzar un obscur desig de companyia.
Sé que existeix el món i que és bell de vegades,
i que d'altres vegades és closa fesomia.
Sé que corcons i ullas kl'alegria ens roseguen,
com sé que pot retreure's una ànima expansiva.
Sé que un mal vent esborra les arbredes
i que un altre de fi les aveïna.
Cal que sempre esperem, rera la negra porta,
els francs camins cap a una llum tranquil.la.
Torna de tant en tant l'acord dialogat
amb el món navegable d'un bon dia.
![](https://static.wixstatic.com/media/8b74fa_914cc7fac84c4a6994f1b6239d974500~mv2.png/v1/fill/w_980,h_641,al_c,q_90,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/8b74fa_914cc7fac84c4a6994f1b6239d974500~mv2.png)
![](https://static.wixstatic.com/media/8b74fa_034bbe002e8e48ce84d8fca62cc644d0~mv2.png/v1/fill/w_980,h_630,al_c,q_90,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/8b74fa_034bbe002e8e48ce84d8fca62cc644d0~mv2.png)
FESTA PRIMERENCA
El sol es un monarca enorme que somriu.
Carles Riba
Els camps alegres ondulaven
amb la glauca tendresa dels sembrats
El cel profund. Els nens jugaven:
perseguint-se, corrien, encantats.
Acord d’infancia i PRIMAVERA
De gracia nova el món tot estremit.
Frissar del gaudi que no espera.
Transparent despertar. Tot oblit.
Rosellas, llavis, galtes, roses;
ocells i crits -frescor i suavitat.
Al fons de llur verdor, les coses
tenian un ressort d’agilitat.
Condescendent, vell patriarca,
l’olivera als infants feia un somris.
Alt, glorios com un monarca,
tot ho mirava el sol d’un ull feliç.
Marià Villangómez
![](https://static.wixstatic.com/media/8b74fa_ff8165cf850c41c5b0efb5e03c9606f0~mv2.png/v1/fill/w_980,h_774,al_c,q_90,usm_0.66_1.00_0.01,enc_auto/8b74fa_ff8165cf850c41c5b0efb5e03c9606f0~mv2.png)
Torre de ses Ànimes
Gaspar Riera Moragues
1922-1993
REGRESO
Largas tardes campestres;
alamedas rosadas;
aire delgado que el aroma apenas
sostiene de la acacia;
huerto, pinar... Llanuras de oro viejo,
azul de la montaña...
… (El grillo canta,
corre la estrella, el aire
suspira entre las ramas).
Sueño tranquilo y sano,
velado por las plantas
humildes de la tierra y por el bravo
eucalipto que asoma a mi ventana...
Noche de paz y de salud y sueño...
¡Adiós, adiós! ¡Que la ciudad me llama!
…
Mañana de mi huerto, suave y pura...
¡Adiós, adiós! ¡Que la ciudad me llama!
¡Me llama la ciudad —que ignora el cielo
y la tierra y el agua
y el sol y las estrellas—,
febril y jadeante, apresurada,
con su aliento mefítico,
y su llanto y sus máquinas,
sonora de metales
infecta de palabras!
Manuel Machado
1874-1947
Cantate Domino
Sebastián de Vivanco 1551-1622
Fa 80 anys, el 23 de maig 1942, era dissabte
Comments