top of page

CAMINS

Foto del escritor: デイジーデイジー

De les muntanyes on verdeje el pi

l’ombre del pla s’allarga


Costa de Estellencs

Gaspar Riera Moragues

1922-1993


ELS CAMINS


Balcó de l'ànima desperta,

paisatge dels meus dies,

compartida amplitud i revelat silenci

on recolzar un obscur desig de companyia.

Sé que existeix el món i que és bell de vegades,

i que d'altres vegades és closa fesomia.

Sé que corcons i ullas kl'alegria ens roseguen,

com sé que pot retreure's una ànima expansiva.

Sé que un mal vent esborra les arbredes

i que un altre de fi les aveïna.

Cal que sempre esperem, rera la negra porta,

els francs camins cap a una llum tranquil.la.

Torna de tant en tant l'acord dialogat

amb el món navegable d'un bon dia.



FESTA PRIMERENCA


El sol es un monarca enorme que somriu.

Carles Riba


Els camps alegres ondulaven

amb la glauca tendresa dels sembrats

El cel profund. Els nens jugaven:

perseguint-se, corrien, encantats.


Acord d’infancia i PRIMAVERA

De gracia nova el món tot estremit.

Frissar del gaudi que no espera.

Transparent despertar. Tot oblit.


Rosellas, llavis, galtes, roses;

ocells i crits -frescor i suavitat.

Al fons de llur verdor, les coses

tenian un ressort d’agilitat.


Condescendent, vell patriarca,

l’olivera als infants feia un somris.

Alt, glorios com un monarca,

tot ho mirava el sol d’un ull feliç.


Marià Villangómez


Torre de ses Ànimes

Gaspar Riera Moragues

1922-1993


REGRESO


Largas tardes campestres;

alamedas rosadas;

aire delgado que el aroma apenas

sostiene de la acacia;

huerto, pinar... Llanuras de oro viejo,

azul de la montaña...


… (El grillo canta,

corre la estrella, el aire

suspira entre las ramas).

Sueño tranquilo y sano,

velado por las plantas

humildes de la tierra y por el bravo

eucalipto que asoma a mi ventana...

Noche de paz y de salud y sueño...

¡Adiós, adiós! ¡Que la ciudad me llama!


Mañana de mi huerto, suave y pura...

¡Adiós, adiós! ¡Que la ciudad me llama!


¡Me llama la ciudad —que ignora el cielo

y la tierra y el agua

y el sol y las estrellas—,

febril y jadeante, apresurada,

con su aliento mefítico,

y su llanto y sus máquinas,

sonora de metales

infecta de palabras!


Manuel Machado

1874-1947


Cantate Domino


Sebastián de Vivanco 1551-1622


Fa 80 anys, el 23 de maig 1942, era dissabte


0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo
TIFFANY’S

TIFFANY’S

Comments


Formulario de inscripcion para seguir la PRIMAVERA

©2020 par Primavera. Créé avec Wix.com

bottom of page