Viens ! oh ! viens voyager dans les rêves,
Au-delà du possible, au-delà du connu !
Charles Baudelaire
Giambattista Basile Carlo Gozzi
1566 - 1632 1720 - 1806
Le tre cetra di Il Pentamerone Fiaba dell'amore delle tre melarance
Il n'y a point de nouveaux sujets.
Il n'y a que de nouvelles manières de les traiter.
Sergei Prokofiev
L’Amore delle Tre Melarance
Op.33. Intermezzo
Sergei Prokofiev
RONDAIES DE LES ILLES BALEARS
L’AMOR DE LES TRES TARONGES
Aixo era i no era
Vet aquí una vegada un rei i una reina que volien tenir un fill i van prometre que donarien a tots els pobres un sac de farina, un setrill d’oli i una olleta de mel. Feta aquesta promesa, el nen va néixer i tots el pobres van tenir el seu menjar. Quan el nen tenia set anys va arribar una velleta al castell dient que no s’havia assabentat de la promesa i que venia a buscar la farina, l’oli i la mel.
Li van donar, però el jove príncep jugant li va trencar el setrill i l’olleta a la vella que li va dir que no trobaria la felicitat fins que no trobés l’amor de les tres taronges.
Quan en Bernat, que així era com es deia el príncep, va fer setze anys es va posar malalt i va decidir marxar a la recerca de l’amor de les tres taronges. Pel camí es va trobar una velleta que li va demanar menjar, ell li va donar i a canvi ella li va dir on podia trobar l’amor:
Hauria de travessar un camp ple de formigues carnívores, un camp d’animals ferotges i un camp amb una serp de set caps. Després arribaria a un jardí amb un taronger màgic amb tres taronges, vigilat per tres gegants dormilegues als que hauria d’anar amb compte de no despertar. Hauria d’agafar les tres taronges i fugir.
La velleta li va donar un cabdell de llana groga, un de llana verda i un de vermella i després el noi va marxar a la recerca de l’amor de les tres taronges.
Quan va arribar al taronger i va agafar les taronges els gegants es van despertar i el van seguir. Per escapar-se, en Bernat va llençar el cabdell groc que es va transformar en una planta plena de punxes. Després va tirar el verd que es va convertir en un bardissar ple de lianes i per últim els va llençar el cabdell vermell que es transformà en foc.
Els gegants no el van poder seguir i ell es va escapar. De tant córrer, li va venir set i va decidir obrir una de les taronges. D'ella, en va sortir una bonica doncella, que també tenia molta set, però com que no podía beure aigua, es va transformar en fum. Va passar el mateix amb la segona taronja que va obrir, però no amb la tercera, ja que en Bernat va obrir-la quan estava al costat d’un pou i li va poder donar aigua.
En Bernat i la donzella de la tercera taronja es van enamorar i es van prometre. El noi va voler anar a Palau per demanar una carrossa de diamants que portés a la delicada noia i la va deixar esperant al costat del pou. Però de sobte, va aparèixer una criada, que al sentir-ho tot, va clavar-li a la noia una agulla de cap al clatell, va prendre-li el vestit i va tirar-la al pou, on es va convertir en un peixet. A continuació, es va fer passar per la bonica doncella, i quan va arribar en Bernat al lloc dels fets, se la va emportar a palau i s’hi va casar.
La criada va manar que pesquessin el peixet i el cuinessin, però quan se l'estaven menjant d’una de les espines en va sortir una bonica papallona que es va posar damunt del dit d’en Bernat i ell va veure que tenia una agulla molt petita clavada al coll, li va arrencar i es va transformar altra vegada en la bonica donzella. La criada es va morir i el príncep Bernadet i l’amor de les taronges se casaren; feren unes noces i unes festes mai vistes i visqueren com Josep i Maria anys i més anys; i encara són vius si no són morts.
I al cel mos vegem tots plegats.
Amén.
Manacor, juliol del 1897
TRÁGICOS
¡Tragedia! ¡Tragedia!
¡Suprema tragedia!
¡Soluciones filosóficas
a problemas terrestres!
(Los Cómicos se precipitan al proscenio por la
izquierda, blandiendo látigos.)
CÓMICOS
¡Comedia! ¡Comedia!
¡Benefactora risa!
¡Saludable y liberadora risa!
(Los Líricos aparecen por la derecha, llevando
ramas verdes. Ocupan el centro del proscenio y
no amenazan a nadie.)
LÍRICOS
¡Drama, drama lírico!
¡Amor romántico!
CABEZAS VACÍAS
¡Farsas! ¡Farsas!
¡Entretenimiento ligero!
¡Montones de malos entendidos!
¡Vestuario abundante!
CÓMICOS
¡Fuera! ¡Fuera!
¡Fuera! ¡Fuera!
¡Dadnos risa reparadora!
¡Dadnos diálogos ingeniosos
y tramas inteligentes!
¡Comedia! ¡Comedia!
¡Dadnos, dadnos, dadnos, dadnos,
dadnos comedia!
(Diez Excéntricos irrumpen en el proscenio desde
el centro del telón y empujan a los grupos en
disputa con grandes palas, dispersándolos.)
EXCÉNTRICOS
¡Silencio! ¡Silencio!
¡Sentaos en la sala!
(Empujan con sus palas a los demás grupos)
¡Presentamos ahora
el espectáculo que todos estaban esperando!
El maravilloso...
El incomparable...
¡Amor de las Tres Naranjas!
¡Amor de las Tres Naranjas!
(Tras dispersar a los otros, trepan por las torres.)
¡Escuchen! ¡Vean!
¡Vean! ¡Escuchen!
L'Amour des trois oranges
Sergei Prokofiev
L’amour des trois oranges
Paris Opéra Bastille, 2005
Gilbert Deflo - Alain Altinoglu
Sergei Prokofiev, 1921
En mi opinión, el compositor, igual que el poeta, el escultor o el pintor,
está obligado a servir al hombre, al pueblo.
Debe de embellecer la vida humana y defenderla.
Debe de ser ante todo un ciudadano, para que su arte pueda ensalzar conscientemente la vida humana y conducir al hombre a un futuro radiante.
Tal es el código inmutable del arte tal como lo veo yo.
Sergei Prokofiev
Per els que caminan cap els 80
Dia 22 de maig Santa Rita
Patrona de los imposibles y abogada de sus causas.
Comments