Pi de Formentor
Hermen Anglada-Camarasa
“If you are stunned by the noises that civility entails, … follow me to an island that I will tell you, to an island where there is always calm, where men are never in a hurry, where women never get old, where they don’t waste themselves not even words, where the sun stays longer and Mrs. Moon walks more slowly, infected by laziness.”
Santiago Rusiñol, Spanish painter and writer (1922)
It seemed as if the hour were one
Sent from beyond the skies,
Which scattered from above the sun
A light of Paradise.
We paused amid the pines that stood
The giants of the waste,
Tortured by storms to shapes as rude
As serpents interlaced;
And, soothed by every azure breath,
Now all the tree-tops lay asleep,
Like green waves on the sea,
As still as in the silent deep
How calm it was!
The Recollection
Percy Bysshe Shelley
1792-1822
Lied Maritime
Vincent d'Indy
EL PI DE FORMENTOR
Electus ut cedri
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna PRIMAVERA,
i lluita amb les tempestes que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
més Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àquila marina,
o del voltor que puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura …
O vida, o noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquilles 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.
Miquel Costa i Llobera
1854-1922
Puerto Pollensa
Philip John Whitten born 1922
Cuando mueren los soles, se apagan.
Cuando la gente muere, cantan canciones.
En este día de osos celestes
La cuchara de plata de mis ojos extendidos
me ofrece un mar que impulsa a un petrel tormentoso;
Y veo como el pájaro ruso vuela
a través de desconocidos latigazos hacia el mar rugiente.
Un mar de amor celestial ha volcado
la vela de alguien en el agua azul y redonda,
pero la primera tormenta es desesperada y se ha ido
Y a partir de ahora el viaje es PRIMAVERA.
Velimir Khlebnikov
1885 - 1922
Comments